10-SAPS COM CREAR UN KAHOOT?

KAHOOT TICs

Kahoot és una plataforma gratuïta per crear jocs educatius dissenyats per ser emprats a qualsevol  entorn educatiu.Es pot accedir als «Kahoots» des de qualsevol dispositiu mòbil, tauleta , ordinador... només cal tindre un navegador web. 

Kahoot! s'utilitza per a fer un seguiment del progrés de cada alumne davant els objectius d’aprenentatge, per identificar el punts dèbils dels estudiants, o els seus coneixements previs. A més a més els professors fan servir l’eina per introduir temes nous o notícies d’actualitat, recollir opinions o fer enquestes, facilitar el debat i dinamitzar els alumnes.

L’eina està pensada per a un aprenentatge social, amb els alumnes a l’entorn d’una pantalla a l’aula i en el qual els alumnes contesten a través dels seus dispositius. En finalitzar, cada alumne pot conèixer la seva puntuació, i hi apareix un rànquing dels millors participants, com si fora un concurs

Com començar acrear un Kahoot?

1. Crea un compte Kahoot.
2. Tria el tipus de Kahoot que vols crear. L’opció Quiz és la més gamificable de totes.
3. Introdueix les preguntes i respostes.Tant crear les  preguntes com contestar-les es molt senzill.
4. Fes els ultims ajustos.
5. Comença a jugar. Els alumnes han d’accedir a kahoot.it, i només han d’introduir un número PIN que els proporcionarà el professor per poder contestar des dels seus dispositius, ja sigui individualment o en grup. 

9-...I TU DE QUI ERES? SUBSTÀNCIA O MESCLA?

Tota la matèria que coneixem a l'univers es pot classificar,segons la seua constitució, en dos tipus: substàncies pures i mescles. Doncs ara descobrireu que les mescles les hi trobem per tot arreu encara que moltes voltes no ens assabentem.

Exemples quotidians de substàncies pures serien:

Els elements químics com l'heli pur, l'or pur, els diamants, el sofre, l'ozó...i els compostos químics com la sal comú, l'aigua destilada,  l'amoníac, el diòxid de carboni... 

Però la majoria de materials que troben a la natura són mescles, combinacions de dos o més substàncies pures. Qualsevol cosa que penses en combinar és una mescla d'algunes o de centenars de substàncies. El més important de les mescles és que els elements que les formen conserven les seues propietats i a més a més les mescles és poden separar en els seus components per mètodes físics. Amb le separacions de mescles també s'obtenen molts materials i substàncies que utilitzem tots els dies com per exemple la sal a partir de l'aigua del mar

Són mescles homogènies (els components no els puc distingir a simple vista): una tassa de café, el col·lutori bucal, el detergent per a la roba, una botella de vinagre, un perfum, l'aigua del grifo i l'aigua de la pluja, les begudes alcohòliques, la pólvora dels explosius, les monedes, l'aigua marina, els refrescos, el sèrum fisiològic , l'aire ambiental els gasos de la cuina( propà, butà), la massa de fer galletes

Són exemples de mescles heterogènies ( els components són visibles i la seua composició no és igual en totes les parts): la sang, la merenga, la llet, la gelatina, la maionesa, l'aigua bruta, l'arròs amb fesols, una pizza, sopa de fideus, el granit, les suspensions de penicilina o amoxicilina 

8- SEGURETAT AL LABORATORI

Les activitats de laboratori, a causa de la manipulació de productes químics i la utilització d'aparells, impliquen un risc molt elevat. Per treballar amb seguretat es necessari posar en pràctica certes mesures de prevenció. El seguiment d'unes pautes bàsiques de comportament  poden disminuir el risc d'accidents.

NORMES GENERALS DE CONDUCTA AL LABORATORI

El treball al laboratori implica la utilització de productes químics que poden ser perillosos, per les seues característiques o per la manera com es manipulen. Per tal d'aconseguir un  nivell de seguretat adequat es poden establir una sèrie de pautes de comportament:

1. Rentar-se les mans abans d'entrar i al eixir del laboratori i sempre que hi hagi hagut contacte amb algun producte químic.
2. No deixar els objectes personals damunt taula de treball, ni al terra; deixar-los en llocs destinats a aquest fi.
3. No pipetejar líquids directament amb la boca.
4. Utilitzar sempre ulleres de seguretat. No dur lents de contacte.
5. Evitar portar objectes a les butxaques (eines, objectes de vidre...)
6. Mantenir el laboratori net i endreçat i recollir immediatament tots els vessaments, per molt menuts que siguen.
7. No fer experiments sense l’autorització  del professor, ni posar en marxa aparells o instal·lacions sense conèixer-ne  el funcionament.
8. Portar en tot moment la bata i la roba de feina botonada i els cabells recollits, evitant mànigues amples, penjolls, anells... No dur minifaldilla ni pantalons curts; dur sabates tancades.
9. No menjar, beure o fumar, ni portar objectes a la boca (xiclets, escuradents...) mentre es treballa
10. Mantenir la zona de treball lliure i deixar-hi sols el material que s’estiga utilitzant.
11. Circular pel laboratori amb precaució, sense córrer ni obstaculitzar els altres
12. Conèixer les sortides, siguen o no d’emergència, la localització dels extintors, mantes ignífugues, dutxes de seguretat i rentaülls.

7- UN DIA SENSE QUÍMICA

La química és tan present a la nostra vida diària que sovint pot passar desapercebuda. Els elements químics tenen una presència fonamental en tota la matèria coneguda i, a més, intervenen en tots els processos de la vida.

Tota la matèria està formada per elements químics simples o pels seus compostos, cada un amb les seues pròpies característiques diferencials.
Podem dir que la química està present en absolutament tots i cadascú dels procesos vitals , ja que des de en una xicoteta cèl·lula fins en un organisme superior es produeixen reaccions químiques en les quals es transforma la matèria i es produeix un intercanvi d’energia.

I per si tot açò fora poc , la química juga també un paper fonamental en la nostra vida quotidiana: plàstics, ordinadors, bateries, sabons, detergents, cosmètics, tèxtils, perfums, pintures, combustibles, medicaments, fertilitzants, pròtesis, medicaments, begudes ( fins i tot l’aigua potable) i un llarg etc de coses que ens rodegen i utilitzem a diari existeixen gràcies a la química aplicada, es a dir a la química moderna li devem la majoria dels avanços terapèutics i tecnològiques i els progressos alimentaris aconseguits gràcies a l’enginyeria al llarg del segle XX. 

I es que tal i com ens recorda el Premi Nobel de Química 1987, Jean -Marie Lehn: "Un món sense química no disposaria de materials sintètics i, per tant, no tindríem telèfons, ordinadors, teixits sintètics, cinema...Seria un món sense aspirines, sabons, pasta de dents, cosmètics, pintures, paper, pel que tampoc tindríem ni periòdics, ni llibres..."

6- HAS PROVAT A FREGAR ELS PLATS SENSE SABÓ?

Embrutar i netejar són dos fenòmens quotidians. Explicar-los, però, no és feina fàcil.

El fet de menjar amb coberts i amb plats nets és una exigència a més d’una necessitat de la societat moderna.

El fet d’intentar explicar com funciona un producte de neteja no és una tasca fàcil.

Els productes de neteja no deixen de ser productes químics que duen a terme una funció determinada per a cada tipus de brutícia.

Per netejar abans cal embrutar; això és evident.
 L’origen de la brutícia pot ser molt variat. Les taques de greix: quan estem en contacte amb aliments, podem tacar-nos amb substàncies greixoses d’orígens diferents.

L’aigua sola no pot netejar la taca, ja que els greixos i l’aigua són substàncies immiscibles. Necessitem, doncs, l’ajuda de tensioactius que facin de pont entre l’aigua i el greix.

Per tal d’eliminar el greix d’una superfície o del cos ens calen unes substàncies que facen de pont entre dos líquids que no es dissolen entre ells: l’aigua i els olis. Aquestes substàncies que tenen el poder de desengreixar són els tensioactius.

Els tensioactius són molècules amb unes característiques molt curioses: la seva estructura es pot dividir en dues parts. La cua, que és la part hidròfoba. És la part soluble en els greixos i que rebutja l’aigua . En canvi, el cap és la part hidròfila, és a dir, és soluble en l’aigua i rebutja el greix.
Les funcions principals d’un tensioactiu són rebaixar la tensió superficial de l’aigua i crear emulsions entre els greixos i l’aigua. Com que disminueixen la tensió superficial de l’aigua, les gotes s’aixafen més i aquest fet millora el procés de neteja de la superfície bruta

https://cavallfort.cat/wp-content/uploads/2018/05/

https://cavallfort.cat/wp-content/uploads/2018/05

5-SEPARACIÓ DE MESCLES HOMOGÈNIES

Per a separar els components d'una mescla homogènia s'utilitzen mètodes físics. 

1. L'evaporació i la Cristal·lització són tècniques de separació s'usen per a separar mescles homogènies d'un sòlid dissolt en un líquid, podem deixar que s'evapore el líquid i el sòlid quedarà al fons. Aquest procediment podem fer que siga més ràpid si calfem el líquid. Aquest és el procediment que s'utilitza per a obtindre la sal a les salines. L'aigua de la mar s'estén en una gran superfície i a medida que l'aigua s'evapora va quedant la sal. Si deixem que l'evaporació del líquid es realitza molt lentament i en repòs , podem aconseguir que el sòlid forme cristalls grans, aquest procés s'anomena cristal·lització.

2. 

   https://pixabay.com/es/images/search/salinas/

   La destil·lació és un procediment que s'utilitza per a separar dos líquids miscibles que tenen una temperatura d'ebullició diferent, . És el cas , per exemple d'una dissolució de dos components l'aigua i l'alcohol on un dels quals(l'alcohol)es volàtil ( passa fàcilment a estat gasos). Quan es fa bullir la dissolució dins d'un matraç, el component volàtil, amb menor temperatura d'ebullició, s'evapora quedant en el matraç el líquid no volàtil (l'aigua). Per a replegar el líquid evaporat  el fem passar per un condensador i el vapor condensat es recull en un erlenmeyer.
   
3. La cromatografia és un procediment  que serveix per a separar els distints components d'una mescla aprofitant la diferent apetència o afinitat per un disolvent o un suport. En totes les cromatografies hi  ha una fase mòbil que pot ser un líquid o un gas i una fase estacionaria que sol ser un sòlid. Els components de la mescla interaccionen en distinta forma en la fase estacionaria, passant al seu través a diferents velocitats i separant-se. Un exemple és la cromatografia on la fase estacionària és un paper de filtre i en un extrem es deposita una gota de la dissolució en la part de baix en contacte amb la fase mòbil

4- SEPARACIÓ DE MESCLES HETEROGÈNIES

Les substàncies pures que formen una mescla es poden separar utilitzant mètodes físics. El mètode empleat depen de lestat i les propietats dels components que volem separar.

https://image.slidesharecdn.com/tema5lamateria2015-2016-160507163641/95/la-matria-11-638.jpg?cb=1462639059

1. El garbellament és un procediment que s'utilitza per a separar substàncies heterogènies sòlides on un dels components té un tamany de partícula molt distint de l'altre, com per exemple arena i grava quan es vol preparar un morter en la construcció. Com la grava està formada per pedres de varios centímetres de tamany i l'arena per granets d'apenes uns mil.limetres  utilitzant un garbell amb una red de mig centímetre els granets d'arena pasaran pel garbell i les pedres de la grava no, separant així els dos components
2. La filtració ens permet separar mescles heterogènies del tipus sòlid-líquid, on el sòlid és immiscible en el líquid, com per exemple l'aigua i l'arena. La filtració separà les partícules del sòlid de les del líquid. Es basa en el fet de que les partícules del sòlid són  molt més grans que les del líquid de manera que este travessarà sense problemes els poros del filtre mentre que les partícules del sòlid quedaran retingudes
3. La separació magnètica és un procediment que s'usa quan un dels components de la mescla es ferromagnètic( ferro, níquel, coure )  el qual se separa de la  resta amb un imant que els atrau.Aquest mètode l'utilitzem per a separar el ferro de l'arena. Al acostar l'imant a l'arena el ferro es veu atret per aquest, una vegada separat de l'arena llevem  l'imant i depositem el ferro en altre recipient. 
4. La decantació és un mètode de separació que serveix per a separar mescles heterogènies de líquids immiscibles amb distinta densitat. En aquest procediment s'usa un embut de decantació que té una vàlvula en la part de baix. Quan els dos líquids estan clarament separats la vàlvula s'obri i ix el component que es troba en la part inferior, que és el component de major densitat.Un exemple d'ús d'aquest procediment seria la separació d'una mescla d'aigua i oli. Aquests són dos líquids immiscibles i al mesclar-los i deixar-los reposar queden separats en dos fases, l'oli que és menys dens dalt i l'aigua baix. Hem de tindre en compte desechar la fase que es troba en mig. També podem utilitzar la decantació per a separar un líquid d'un sòlid  que es deixa reposar en un vas de precipitats (abocant el líquid lentament en altre recipient) com per exemple l'aigua i el fang. 

3- LES MESCLES

Una mescla és una combinació de dos o més substàncies pures que es poden separar per mètodes físics. Les seues  propietats no són fixes, depenen de la composició . La composició pot variar.

Podem diferenciar dos tipus de mescles: mescles homogènies i mescles heterogènies.

Una mescla heterogènia és una mescla on és posible distingir els seus components a simple vista o fent ús de procediments òptics.A més a més la composició i les propietats canvien segon la porció de la mescla que analitzem. Per exemple aigua i oli, granit...

https://image.shutterstock.com/z/stock-photo-water-and-oil-510144772.jpg

En el cas d'una mescla d'aigua i oli, podem distingir els seus components perfectament a simple vista. Podem observar una capa d'aigua formada en la part inferior ( té major densitat)

 i la capa d'oli en la part superior(té menor densitat)En aquest cas ambos components són immiscible entre si i per això s'observen totalment separats.

Una mescla homogènia és una mescla en la qual no es possible distingir els components ni a simple vista ni fent ús de procediments òptics. Aquest tipus de mescla també rep el nom de dissolució. La seua composició i propietats són iguals en totes les porcions de la mescla. Per exemple: aigua amb sucre, aire, acer. L'única forma de diferenciar una dissolució d'una substància pura es mesurant les seues propietats; en una dissolució les propietats varien en funció de la concentració dels  components.

https://pixabay.com/es/images/search/acero/

Podem trobar mescles d'aspecte homogeni  però que realment són heterogènies. aquestes reben el nom de col.loides , però ací els seus components sí es poden observar al microscopi. Un altra forma de diferenciar un col.loide d'una dissolució és per l'efecte Tyndall, que consisteix en la capacitat dels col.loides de dispersar la llum que els travessa mentre que les dissolucions no. Per tant podem dir que els col.loides són mescles heterogènies que dispersen la llum

https://pixabay.com/es/photos/rayo-de-sol-rayos-sun-bosque-540589/

2- SUBSTÀNCIES PURES

Una substància pura és una substància, la composició de la qual no canvia encara que canvien les les condicions físiques en les que es troba.

Per exemple l'aigua té una fórmula , H2O i és sempre la mateixa i allò que indica és que està formada per molècules on hi ha 2 àtoms d'hidrogen i 1 àtom d'oxigen. Si canviarem eixa proporció estaríem parlant  d'altra substància diferent.

una substància pura no es pot descompondre en altres substàncies més simples utilitzant mètodes físics.

Dins de les substàncies pures distingim dos tipus: Elements i compostos.

Els Elements són substàncies pures les quals no es poden descompondre en altres més simples  per cap procediment. Estan formades per un únic tipus d'àtom. Són tots els elements de la Taula Periòdica. En la seua formula química sols apareix el símbol d'un element. Exemple Octosofre (S8),  dihidrogen (H2), dioxigen (O2), ferro (Fe)...

https://pixabay.com/es/illustrations/la-ciencia-tabla-peri%C3%B3dica-elementos-2227606/

En la naturalesa trobem 91 elements diferents i de forma artificial  s'han obtingut  quasi 30 més, encara que són molt inestables. Tota la resta de substàncies que coneixem es formen combinant aquests elements.

Els compostos són substàncies que sí es poden descompondre en altres substàncies més simples (elements) fent ús de mètodes químics. En la formula química els símbols de dos o més elements. Exemples: Aigua (H2O), formada pels elements hidrogen i oxigen, sal comú (NaCl), formada pels elements sodi i clor, amoníac (NH3), format pels elements nitrogen i hidrogen.

Per a separar els elements d'un compost cal descompondre'l transformant la substància en altres diferents amb propietats distintes. Així si es descompon l'aigua per acció del corrent d'elèctric , s'obtenen el oxigen i l'hidrogen per separat. L'aigua, l'hidrogen i l'oxigen són tres substàncies diferents , cada una amb les seues propietats característiques.Quan la descomponem en els seus elements l'aigua desapareix.

https://cdn.pixabay.com/photo/2015/08/11/11/58/atmosphere-884209_960_720.png